jueves, 5 de julio de 2018

Comunicat de CEDSALA sobre la situació a Nicaragua


Des de fa dos mesos, molta tinta ha corregut a propòsit de la situació que travessa Nicaragua.

A les persones que formem part de CEDSALA, Centre de Documentació i Solidaritat amb Amèrica Llatina i Àfrica, ens dol aquesta situació, ja que aquest comité de solidaritat naix a la calor de la Revolució Sandinista a la fi dels 70, i moltes persones ens impliquem des d'aquesta organització en la solidaritat amb el poble de Nicaragua i sempre ens hem sentit unides per tot el viscut i compartit a través dels anys amb aquest poble

Fins abans que esclatara el conflicte, hi havia un cert consens a caracteritzar Nicaragua, en comparació amb els seus veïns, com un país tranquil, en el qual s'havien aconseguit algunes millores socials.  No obstant això, som conscients de la deriva del Front Sandinista, que s'allunya de les seues bases populars i de les seues posicions històriques en el camp socialista, allunyament que s'ha jalonat mitjançant una sèrie de pactes amb l'església, el partit liberal o l'empresariat nicaragüenc.

Volem assenyalar el context geopolític que travessa Amèrica Llatina i l'intent d'acabar amb els governs que no accepten el dictamen de les multinacionals per mitjà dels anomenats “colps blans”. A Nicaragua, són notòries les implicacions de l'Església i els EUA, des de fa anys, per a traure, aprofitant el descontent del poble cap al seu govern, a aquest del poder i, en el seu lloc, posar un govern d'acord amb les seues  polítiques neoliberals. 

Malgrat la quasi unànime versió interessada que ens arriba a través dels mitjans de comunicació generals, que insisteix en una situació d' “alçament popular”, respost amb una repressió indiscriminada per part del govern, les informacions que ens arriben directament des de Nicaragua, d'una part i d'una altra, ens fa plantejar-nos algunes reflexions:  

- Creiem que hi ha disconformitat i crítiques justes des de diferents instàncies amb el govern actual i sobretot amb el president Daniel Ortega i la vicepresidenta Rosario Murillo. Però, desgraciadament, no existeix una alternativa d'esquerres a l'actual direcció del Front que, en el cas de la seua caiguda, permetera un resultat diferent que l'arribada al govern de la dreta més recalcitrant i el seu aliat de sempre. 

- Pensem que l'esclat d'aquest conflicte, que té com a motiu la reforma de la Seguritat Social, només és l'espurna que va servir per a l'incendi del descontent d'una part del poble, però sobretot de l'empresariat. Uns ixen al carrer per a protestar contra les polítiques governamentals, i, uns altres, per a aprofitar aquest descontent i crear conflicte per a enderrocar el govern, i sembla que no, precisament, per la via de les urnes.

- Entenem que en gran manera, darrere de les destrosses i la violència, es troba la mà d'EUA, que ha tingut i té una gran activitat a Nicaragua, a través de la USAID, la CIA, el National Endowment for Democracy, el National Democratic Institute, esglésies evangèliques, ONGs, associacions d'estudiants, partits polítics, etc. que reben diners i suport material. 


   En aquests dos mesos la violència  exercida per ambdues parts  ha causat massa dolor i mort, per la qual cosa creiem que la solució del conflicte  és   que  s'investigue, que isquen a la llum els vertaders responsables de tanta mort i destrucció i  que no queden impunes, que els diferents actors implicats en aquesta trista situació, siguen capaces de mantenir, amb serenitat i autocrítica,  una taula de diàleg, en la qual s'arribe a acords que traguen al poble  de Nicaragua d'aquesta barbàrie i incertesa sobre el seu futur,  sense intervenció estrangera.